Blog de Jordi Reviriego Idea guardada 2 veces
Sé la primera persona en valorar esta idea Valorar

CONTE TERAPÈUTIC: Quatre potes i una cua.

L?atzar no existeix , per això hi ha coses que només poden acabar de la manera que desitgem.

Aquest conte, me?l va explicar un vell pastor de la Cerdanya, fill d?un italià emigrat dels Alps , de pares romanesos. Així que la historia perd els seus orígens més enllà de la memòria dels qui la expliquen, tot i que poc importa, o gens. 

Comença a l?interior d?Europa, potser al sud dels Càrpats. En un poblet de muntanya , on el cel te un blau generós , els prats són de vellut i les pedres es riuen de tu cada cop que et torces un turmell, hi havia una petita mula, una mica estranyota, de potes fortes, i pèl lluent com coure polit , peülles fermes i cua espessa, orelles ni curtes ni llargues i la careta blanca. Per ser encara poltre se li perdonava tot, les seves corredisses, els seus salts eufòrics i d?altres bajanades que la distingien de la resta de pacífiques mules. El pagès la va bescanviar en una fira per pocs diners i ningú li va dir exactament de quina mena de mula es tractava. Serà molt forta i treballadora , va dir el mercader que li havia dit un altre mercader que li va vendre.

La bestiola, presa d?una alegria i força inusitades trotava com una boja , rient com un rierol de muntanya, jove , impetuós, tot potencialitat. El pagès massa ocupat per veure jugar els poltres , no es va adonar de la vitalitat de l?animal.

El poltre va créixer prou per a treballar i les altres mules reien maliciosament i li deien: ara veuràs que n?és de dura la vida d?una mula, per nosaltres ho ha sigut, i ara et toca a tu. Ella, a qui anomenaven Jula, en honor a una vella somera que van rebentar de treballar feia ja uns anys, escoltava atemorida a les seves germanes de quadra. Les mules no poden trotar , li deien, no estan fetes per això, només treballen, no tenen potes per a saltar com els cavalls, però tu què t?ha pensat que ets?, un pura sang o què!, ja et posaran recte ja, li deien amb un to amarg i ressentit, d?enveja i tristor, de venjança fosca. Pobretes, les havien passat magres.

I així fou, li van col·locar tots els estris de treball, unes velles ferradures que no li ajustaven bé i la van lligar a una nòria per a treure aigua d?un pou. Les seves potes àgils van donar par a unes eines fortes i resistents, absentes de cap gràcia que no fos per treballar. Si parava a descansar, rebia un cop, a sobre, quina mula més gandula , deien els amos, vaja compra hem fet. I ella feia el que li tocava, deixant de banda els saltirons i les cabrioles, tant per dins com per fora. A les nits, un mussol li vetllava el son , la mirava des de la biga corcada del polsós sostre de l?estable, i la veia com s?adormia trista i resignada i com , en somnis, corria i saltava feliç. I així nit rere nit.

Va passar l?hivern i per a ella la primavera va passar de llarg. Ni l?aroma de les flors ni els cants del ocells la feien aixecar el cap, creia que estava malalta,  de fet l?amo també ho pensava, així que per por que es morís, la va deixar uns dies a l?estable, tota sola, descansant. I el mussol, des de la seva atalaia, li va parlar:

-Fa temps que t?observo , Jula, i he vist com has arribat a estar així, poc a poc, dia a dia , cop a cop. Jo no sóc metge, ni res d?això, però tinc dos grans ulls per a veure el món, i a tu, i tot i que comprenc que et passa, sé que necessites per estar bé.

-Gràcies mussol, però el meu moment ja ha passat i no l?he pogut aprofitar, ara ja no hi veig cap sortida, només dolor a les potes i cops a l?esquena, i a sobre malalta...

-Cóm ho saps que estàs malalta?

-Ho sento així.

-Però jo et recordo saltant i trotant, forta i feliç.

-No diguis bestieses, les mules no sabem trotar, i menys saltar, uff, i diuen que els mussols són savis!

-Umm veig que has oblidat qui ets, aquesta es la teva malaltia, vaja, vaja...

-Deixa?m descansar, no veus que no m?aguanto dreta? A més amb aquestes velles ferradures prou faig de caminar.

-Bé , no et faré moure ? va dir el mussol- però diguem una cosa, si tinguessis ferradures noves i poguessis trotar com un cavall, ja sé què no , però fem com si pogués ser així , només per un moment, per distreure?ns, com se?t bellugaria la cua?

-La Jula, en vista que l?avorriment la matava, li va seguir el joc de mala gana i va moure una mica la cua- Potser així- va dir, tot movent lleugerament la cua.

-Molt bé ?digué el mussol- i com bellugaries una pota del davant?

- Així, potser  - digué la mula , amb una veu encara fluixeta, com per no molestar.

- I si moguessis també totes les altes potes com ho faries?

- Així - va cridar la Jula amb una foguera a cada ull- així cridava i saltava.

- Bé , molt bé, aquesta ets tu, ara sí, tu no ets una mula qualsevol, sempre ho he sabut.

En aquell moment el pagès , ignorant però bona persona, va entrar a la quadra a veure si la Jula era viva o no, i en veure-la saltar va quedar mut. Mai havia vist una mula saltar, va pensar que seria d?una raça mai vista a la comarca. I de sobte va veure en ella una llum que mai no havia vist. La va treure a passejar i va veure com trotava pel camp com un pura sang, elegant com aquells cavalls àrabs tan bonics. La va ferrar amb sabates noves i lluents, la va muntar i va anar amb ella fins al poble . La Jula, tot i ser més petita que un cavall, tenia potes fortes i segures i moviments elegants com un mocador de seda al vent. L?amo se?n feia creus de no haver apreciat mai aquesta gràcia en la seva mula.

Al poble era dia de mercat, entre els sorollosos carrers on tothom cridava, homes i bestiar per igual, les aromes de verdures i fruites es mesclaven amb la fortor de fems i brossa inconcreta, sobre unes estovalles de fang grisós.  Va anar fins a la parada de bestiar on va trobar un mercader de pell fosca, i olor de curri,  que no havia vist mai. S?hi acostà i li digué:

-Bon dia mercader, ja no hi és el venedor de sempre?

-No, ara porto jo el negoci ? digué amb un accent peculiar- Per cert, si vol li compro el cavall, aquest es venen molt cars a Turquia.

- Quin cavall? Si és una mula, rareta però mula.

- Veig que no sap el tresor que hi dorm al seu estable, això és un cavall Baanuk de l?Himàlaia! , és una raça excepcional, tenen la gràcia d?un cavall i la resistència d?una mula. Mai no n?havia vist cap a Europa, d?on l?ha tret?

-Doncs li vaig comprar, aquí, a un mercader com vostè, ara ja fa uns anys.

-És estrany, molt estrany , però li compro igualment, li pagaré bé.

El pagès, avergonyit de no haver vist abans que tenia un animal noble i exòtic, va fer un tracte molt rentable amb el mercader, li va vendre i se?n va acomiadar tot donant-li un petó al front amb tota la tendresa que sempre li havia negat, com demanant-li perdó. El mercader s?ho mirava estranyat, emocionat potser, se?l veia feliç.

Des d?aquell dia la Jula va  viatjar amb el mercader per tot arreu i va ser tractada com la princesa que era en realitat, d?una casta noble i elegant que aixecava admiració per allà on anava, amb el seu pelatge de coure polit i la seva careta blanca.



 Autor: Jordi Reviriego.

Fuente: este post proviene de Blog de Jordi Reviriego, donde puedes consultar el contenido original.
¿Vulnera este post tus derechos? Pincha aquí.
¿Qué te ha parecido esta idea?
Esta información nunca debe sustituir a la opinión de un médico. Ante cualquier duda, consulta con profesionales.

Esta idea proviene de:

Y estas son sus últimas ideas publicadas:

Etiquetas: general

Recomendamos

Relacionado

general

EL VIATGE

Quan els sol es ponia darrere les acàcies, entre les llums vermelles del capvespre un nen somniava despert. Es deia Idrissa, o Idi com li deia tothom. D"ull vius, pell negra, olor de karité i somriure radiant. Era un nen somniador, que volia veure món, aprendre llengües, creuar l"oceà en una barca de colors ben vius, sentir la terra calenta sota els peus, jugar amb el borrissol de les ll ...

nutrición #desayunos 2 minuts ...

Introducció als cereals i les llavors

Els Cereals i les llavors són part essencial de una alimentació sana. De diferents tamanys i formes, des de les grans llavors de blat fins les petites de la quinoa. La pasta, la civada, l"arròs salvatge i la quinoa són els més coneguts. Tots els tipus de cereals són bones fonts d?hidrats de carboni complexes, vitamines i minerals, tenint normalment poc greix. D?aquests, els no refinats, anome ...

general

TENIR ÈXIT A LA VIDA.

L?ESCALADOR En Damià , es trobava esgotat, havia arribat al cim d?una muntanya molt i molt alta i va veure, amb gran tristesa que, el que ell creia que era el cim més alt, només era una turó en comparació amb el veritable pic que veia des d?allà. Ell volia arribar al cim, però com sempre , comprovava que hi havia una muntanya més alta darrera de la que havia pujat. Amargament recordava els seus fr ...

Testimonios sesiones grupales online para adelgazar testimonio

El proceso de Maite en las sesiones de coaching grupales

“Este taller me ha aportado muy buenas  sensaciones y olores. Y también me he dado cuenta de otras sensaciones y emociones, sabores y olores que devoraba pero no degustaba ni disfrutaba. Desde que empecé el taller he perdido casi 7 kilos de peso y muchísimos más de ansiedad y angustia. Recuperar y redescubrir la serenidad necesaria para discernir y tomar consciencia de lo que como, como lo c ...

nombre propio fibromialgia fatigacronica ...

nombre propio. FIBROMIALGIA

Buenos días familia: sabéis??? estoy harta de tanta incomprensión.. de tanto dolor... de tanto sufrimiento.. y no me refiero al mío, sino al que padecemos tod@s en general. A veces me pregunto el porque a todo esto y no le encuentro respuesta.. me doy cuenta de que forma parte de mi vida y entonces pienso... he pasado por muchos trances a lo largo de mis 52 años... y aunque luchando mucho he sa ...

Testimonios adelgazar hambre emocional ...

¿Cómo le fue a Imma con las sesiones de coaching?

Acabo de recibir el testimonio de Imma, una clienta que acaba de acabar las 12 sesiones de coaching que conforman el método de Armonía Corporal. Como cada vez que recibo un testimonio, me he emocionado con las palabras de Imma, una persona inquieta, inteligente emprendedora y lo que yo más destaco de su Ser: su Corazón inmenso. Gracias Imma por dejarme acompañarte en este trozo del camino. Hola Me ...

enfermedades 'basta ya|||'

EL DOLOR

Buenos dias a toooaaaassssss, como estamos hoy???? confio en que mejor que ayer y peor que mañana... ojala!!! Es bien triste que cada dia de nuestra vida tenga que estar sujeta a ese mal compañero que nos pisotea, ahogandonos en nosotras mismas.... ese que algunos (ignorantes) llaman invisible... EL DOLOR quien lucha en contra de una enfermedad, o al lado de ella, como un cancer..., diabetes...., ...

general consejos de psicologia superar una ruptura

Superar Una Ruptura (Parte I)

Lo primero que debes entender para superar una ruptura es que esta no es un fracaso. Una ruptura puede llegar a ser traumática y a causarnos mucho dolor, pero debemos capitalizarla para renacer y comenzar de nuevo. Para superar una ruptura, debes aclarar varios conceptos y redefinir otros. Puede que el dolor en un comienzo no nos deje ver con claridad la nueva situación, pero debemos sacar fuerzas ...

deporte fitness entrenamiento ...

Operación Bikini 2015. Parte I

Acabamos de estrenar la primavera, y con ella comienza para muchos la "Operación Verano", si es tu caso, toma buena nota porque este artículo puede ayudarte a conseguir tus objetivos. Antes de comenzar, decir que un estilo de vida saludable debe permanecer en el tiempo. Es erróneo pensar que lo que no se ha hecho durante todo el año se va a conseguir en dos o tres meses de entrenamientos ...

general articulos de psicologia autoayuda ...

¿Cómo Tomar Una Buena Decisión? (Parte I)

Alguna vez en la vida te habrás tomado con la disyuntiva de tomar una decisión. habrás tenido que sopesar las diferentes alternativas para tomar una buena decisión. Cuanto las alternativas son muchas y muy disimiles, el cómo tomar una buena decisión no es tarea sencilla. Es en esos momentos en los que la indecisión nos toma de rehenes, y es natural. El no decidir nos lleva al estancamiento, al est ...