¿Quin problema hi ha amb el metamizol?

Últimament hi ha molta gent espantada pel consum de metamizol ( que molts coneixeu amb el nom de la marca, Nolotil) per les notícies que han invaït els noticiaris. Tots els diaris parlen dels deu britànics que han mort a hospitals espanyols a causa d’una agranulocitosi, i s’ha relacionat amb que tots ells prenien metamizol. Tot i que no son notícies bones ni acollidores val a dir que és més el soroll que se n’ha fet que no que de sobte, el metamizol sigui un medicament dolent. Vejam, no hem de treure les coses de mare. Aquesta reacció adversa del metamizol és més que coneguda des de fa anys. És algo que ja es contempla en la pauta i administració del medicament quan el metge el recepta.

Clar que quan surt als noticiaris i es tracta de medicació habitual que molts de nosaltres prenem, llavors salten les alarmes. Com va passar amb el famós Valsartán.

Anem a veure què passa amb aquest medicament…

¿Què és el metamizol?

Es tracta d’un medicament analgèsic, antipirètic i espasmolític. És a dir, que es fa servir per alleugerar dolors, per baixar la febre (tot i que habitualment es fan servir altres com el paracetamol o ibuprofè) o per casos de còlics, per exemple.

¿Què vol dir que produeix una agranulocitosi?

Dintre de tots els efectes adversos del metamizol (que en té com en tenen toooots els altres medicaments), un dels més greus i que ha estat el que ha encès l’espurna per a fer “famós per una setmana” al Nolotil, és l’agranulocitosi.

Aquest efecte fa que la persona es quedi sense defenses. La persona deixa de produir neutròfils, és a dir, glòbuls blancs (els que ens defenses contra agents estranys). Per tant, si no produïm neutròfils estem deixant el nostre cos obert a possibles infeccions. Si el sistema immunitari es deprimeix, és com si ens traguessim la cuirassa de sobre i poguessin entrar patògens sense que ens puguem defensar.

¿Abans el metamizol no produïa agranulocitosi?

Aquest efecte advers, tal com he comentat abans, es coneix des de fa anys, concretament des dels anys 70. De fet, els anglesos o els americans no en prenen als seus països, i no perquè prefereixin prendre altres medicaments sinó perquè la venda de metamizol està prohibida tant al Regne Unit com als Estats Units. Però ara al llegir això no us alarmeu. Aquest efecte advers és molt poc freqent, i el fet que prohibissin la seva venta està més relacionada en l’abús que se’n feia que no pas en els seus efectes adversos.

Segons els últims estudis fets sobre aquesta molècula, hi ha una relació entre el metamizol i una predisposició genètica. Per això tenen més problemes els anglesos, escandinaus o irlandesos que no nosaltres.

Resposta de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)

Després de la notícia dels britànics que van morir en hospitals espanyols després de rebre tractaments amb metamizol la AEMPS diu, entre altres coses, que encara que s’hagi trobat una predisposició genètica en països del nord d’Europa calen més estudis per donar més informació al respecte, i per poder confirmar si hi ha certes característiques ètniques que incrementin el risc de patir agranulocitosi.

També diu que com a màxim s’haurien de fer tractaments de 7 dies, amb la menor dosis possible. I a ser possible fora bo que no s’administrés en pacients d’edat avançada ni persones a les que no se’ls pugui anar fent un seguiment. I si són turistes, millor altres opcions per evitar problemes.

Els professionals de la salut devem estar units i no donar metamizol sense recepta mèdica, per molt pesats que es posin i per molts renecs que puguin deixar anar. Si volen metamizol, al metge, que els miri i que avaluï si realment poden prendre’n o no. I als pacients, enteneu la situació, penseu que és pel vostre bé i assegureu-vos abans de que ho podeu prendre. És a dir, aneu al metge i no ho demaneu a les farmàcies si no porteu recepta. Gràcies per avançat.

No cal que patiu sempre i quan el prengueu tal com us ho hagin pautat.