Què és un mussol?

El Mussol és una malaltia dels ulls que no és greu, però que necessita un tractament immediat perquè la seva curació sigui adequada i precisa.

Estèticament crida molt l’atenció pel que no és estrany que els pacients amb un mussol acudeixin ràpidament a la farmàcia o al metge. Tot i que he de dir que tampoc és per tant. És molt habitual que ens n’adonem pel matí, després de llevar-nos i mirar-nos al mirall. Llavors, «Sorpresa!, què hi fa aquell «granet» estrany a la nostra parpella?«.

No et preocupis quan et vegis amb aquest petit «gra» a l’ull que t’està molestant. És un petit nòdul, moltes vegades anomenat «gra», que apareix localitzat a la parpella o a la vora palpebral a la base de la pestanya.

També et pot interessar: Párpados: enfermedades y tratamientos

En l’argot mèdic el pots trobar descrit com que és una protuberància, mentre que en altres ocasions ho trobaràs com una tumefacció. No obstant això, totes aquestes formes de referir-se al mussol podem considerar-les com a sinònims.

Per què es produeix un mussol?

El primer que has de saber és que és una malaltia infecciosa. És a dir, s’està produint en el teu ull una infecció aguda provocada per un bacteri.

no hi ha només un bacteri que sigui el causant dels mussols si no que n’existeixen varis.

Infecció per estafilococs ( Staphylococcus Aureus )

Representa la causa en nou de cada deu casos. Aquesta infecció està causada per bacteris que habiten a la pell o al nas i que en situacions normals són inofensives. No obstant això, de vegades poden ocasionar una infecció a l’entrar en contacte amb obertures de la pell o la vora de la parpella.

Tocar-se els ulls amb les mans brutes, canviar les lents de contacte sense desinfectar-o deixar-se el maquillatge durant la nit són algunes de les raons que poden provocar aquesta infecció.

Inflamació crònica de la parpella

També denominada blefaritis crònica. És una inflamació de la vora de la parpella que, generalment, afecta els dos ulls i és la causa de la irritació i l’enrogiment.

On es localitza el mussol?

El pots tenir en diverses localitzacions o llocs i segons aquestes ho podem dividir en dos tipus:

Mussol Intern: És aquell que creix a l’interior de la parpella.

Mussol Extern: És el que es localitza a la base de la pestanya

Quines parts de l’ull es poden infectar en el mussol?

Les parts de l’ull en què es produeix la infecció causant del mussol són 3:

Les Glàndules de Zeiss:
Són un tipus de glàndules sebàcies o productores d’un material gras que s’elimina a través d’un conducte que desemboca al terç mitjà del fol·licle pilós. la infecció d’aquest tipus de glàndules produeix el mussol intern. El mecanisme de producció és la infecció en primer lloc del fol·licle pilós i secundàriament de la Glàndula sebàcia de Zeiss.

Les Glàndules de Moll:
Són glàndules sudorípares que estan situades a la vora de la parpella. Aquestes glàndules produeixen un material gras que s’uneix a les llàgrimes per evitar que aquestes s’evaporin. Es troben a la vora de la parpella i el conducte pel qual aquestes glàndules aboquen el seu contingut a l’exterior. De fet, és molt propens a obstruir-se i donar lloc a un mussol.

El Fol·licle Pilós
El fol·licle pilós és el lloc de la pell de la parpella en què es produeix el creixement de la pestanya. Cada pestanya té un fol·licle pilós. La infecció del fol·licle pilós dóna lloc al mussol extern. Al principi apareix una tumefacció com si fos una «canyella», per després desenvolupar el mussol.
També et pot interessar: Orzuelo: ¿qué puedes hacer para eliminarlo?

Quins símptomes produeix el mussol?

El primer símptoma d’un mussol és una petita taca de color groc en el centre de la protuberància situada a la parpella. A més poden aparèixer els següents signes:

Localització d’un bony a la part superior o inferior que s’assembla a un gra.

Dolor de les parpelles.

Llagrimeig dels ulls.

Lleganyes al voltant de les parpelles.

Inflor de les parpelles.

Sensibilitat a la llum.

Sensació irritant de tenir un cos estrany a l’interior de l’ull.
Es pot veure una tumefacció o inflamació en forma de nòdul (sembla un «bony») en la parpella o en la vora palpebral en el lloc on neixen les pestanyes. En algunes ocasions, molt poques, es pot «inflar» la parpella sencera.
El color d’aquest nòdul o «bony» és primer grogós i després vermellós i produeix dolor en aquesta zona. El mussol intern fa molt més mal quan parpellegem ja que frega contra la conjuntiva de l’ull. A més, està calenta.

Pot produir sensibilitat a la llum, això vol dir que et molestarà més amb llum intensa. Durant la seva evolució, pot ser que el mussol expulsi a l’exterior el material purulent que conté, sobretot el mussol extern.

El mussol intern triga més temps a curar.

I una dada important és que no produeix problemes en la visió, llevat que el mussol sigui prou gran per pressionar el globus ocular i llavors produir visió borrosa.

Quins factors predisposen per a que pugui sortir un mussol?

Qualsevol persona pot patir-lo. Tot i que hi ha situacions que poden fer que surti amb més facilitat. A continuació en veuràs les més habituals:

Pot sortir si has patit una Blefaritis, que no és altra cosa que una inflamació crònica de la vora de la parpella.

També en casos en que s’hagin sofert malalties de la pell com l’ acné o la dermatitis seborreica.

La utilització de lents de contacte.

Dormir amb maquillatge i sense rentar-se la cara…
Prevenció

Els passos a seguir per evitar mussols són els següents:

Rentar-se les mans amb freqüència i usar desinfectant en aquesta zona diverses vegades al dia. De la mateixa manera, és recomanable mantenir les mans lluny dels ulls, no rascar-se, no fregar-se els ulls…
 
Posar atenció sobre quins productes cosmètics s’empren, ja que poden estar caducats o haver estat utilitzats per altres persones, la qual cosa incrementa el risc d’infecció.
 
Tractar la blefaritis per evitar que evolucioni fins a esdevenir un mussol.

Mantenir les lents de contacte netes i rentar-se les mans abans de posar-les.

Tractaments

En primer lloc, el tractament es redueix a aplicar compreses humides i calentes a l’àrea afectada durant almenys 10 minuts. Es repetirà l’actuació quatre vegades al dia. L’aigua no ha de cremar ni estar massa calenta, només una mica calenta. Que ja ens coneixem i més d’un es courà l’ull…

És important no tractar d’extirpar el mussol ni cap altra protuberància de l’ull ja que pot generar més complicacions. S’ha de deixar que la infecció es redueixi per si sola i, sobretot, no fer servir lents de contacte ni aplicar maquillatge en aquest ull fins que s’hagi curat.

D’altra banda, l’especialista pot receptar ungüents amb antibiòtic o realitzar una obertura per buidar el mussol (mai per vosaltres mateixos, que sempre que ho feu us desgracieu l’ull, escampeu la infecció i empitjoreu la situació). Aquesta última pràctica només la podrà realitzar el sanitari.

No utilitzar lents de contacte ni maquillatge. Els mussols són contagiosos, de manera que en el cas de patir un, és important no utilitzar maquillatge ni lents de contacte, o llençar-los si ja s’han fet servir, per evitar un nou contagi.
 
Mantenir una bona higiene. Fregar els ulls amb les mans brutes implica una transmissió de bacteris que poden causar una infecció i l’aparició de mussol. Mantenir una bona higiene i rentar-se les mans ajudarà a eliminar gran part d’aquests bacteris i reduirà el risc que es produeixi una infecció. També és recomanable evitar fregar-se els ulls per no irritar.

Curiositats

La majoria dels mussols no afecten a la visibilitat de l’ull, però si aquest no ha millorat en 48 hores s’haurà de procedir a contactar amb un metge.

En els casos més greus, l’enrogiment i inflor poden arribar a afectar la galta o altres parts de la cara.