Flora intestinal, probiòtics i prebiòtics i el seu paper crucial en la nostra salut

Cada vegada més estudis vinculen els desequilibris en la nostra flora amb l’aparició de malalties tan diverses com les al·lèrgies, l’artritis i fins i tot la depressió

No estem sols en cap moment. Un autèntic exèrcit de bacteris ens acompanya durant tota la vida. El nostre tub digestiu és la llar de milers d’éssers vius que són fonamentals en la nostra salut. Només de forma recent estem sent conscients de la importància d’aquest microcosmos que se situa en les parts més baixes del nostre intestí ja que en zones superiors l’acidesa de l’àcid clorhídric, segregat per l’estómac, impedeix el seu correcte desenvolupament. Una persona adulta sana alberga 100 bilions de bacteris, sobretot en el còlon, d’unes 1.000 espècies diferents. Si les peséssim suposarien uns dos quilos i del seu bon comportament i composició depèn, en gran mesura, la nostra salut.

La flora intestinal és responsable de funcions com la producció de factors de creixement i vitamines, la Vitamina K (essencial per a la coagulació) i algunes vitamines del Grup B. També contribueix a l’estimulació del sistema immunològic, la inactivació de toxines, la reducció de lípids sanguinis, l’estalvi d’energia i l’efecte barrera enfront de gèrmens patògens. Molts científics consideren que l’efecte barrera és vital, bloquejant fins a un 70% de possibles infeccions.

Però això només és el principi, diversos estudis vinculen, cada vegada més, desequilibris en la nostra flora amb l’aparició d’al·lèrgies o malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide. Desequilibris que poden tenir el seu origen en el mal ús dels antibiòtics en la infància. L’asma o la intolerància al gluten semblen estar més que relacionats i factors de risc com l’obesitat i l’excés de colesterol no romanen indiferents a la nostra microbiota. El càncer tampoc és aliè a la interacció d’aquests microorganismes, com recents estudis han demostrat amb el càncer de còlon. La importància d’aquests éssers vius no deixa de sorprendre als científics que fins i tot han començat a veure relacions de causalitat amb el nostre estat d’ànim o amb l’inici de determinats estats depressius.

Com les ajudem?

Aquests bacteris viuen en el tub digestiu, així que la dieta serà decisiva perquè els nostres companys de viatge es trobin a gust i treballin en bones condicions. La Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) recomana reduir el consum d’aliments rics en greix animal, fregits i picants, moderar la ingesta de cafè i evitar el tabac i l’alcohol. L’ús de laxants, l’estrès, el sedentarisme i l’excés de pes també poden danyar la nostra flora.

Probiòtics i prebiòtics

Aquestes dues paraules s’han colat en el discurs habitual de qualsevol persona interessada en la nutrició i en la vida sana. El problema és que molta gent parla sense la mínima formació i existeix tal intent de confusió per part de la indústria alimentària que molts neologismes utilitzats pateixen el risc de caure en el mateix descrèdit que altres. En aquest cas, el rigor científic si avala les propietats que se li atorguen.

Els prebiòtics són substàncies presents en els aliments capaços d’estimular el creixement i / o activitat dels bacteris intestinals beneficiosos de l’intestí (com els lactobacils i les bifidobacteris). En general, sol tractar-se d’hidrats de carboni no digeribles, presents en fruites i verdures, destacant aliments com la xicoira, la carxofa, els plàtans o els espàrrecs, que contenen una proporció significativa d’inulina, una fibra estimuladora del creixement de la flora, que promou els moviments intestinals, ajudant a millorar la digestió. També la podem trobar en l’all, la ceba i espinacs o a la civada i el blat, sempre que siguin en la seva versió integral.

Els probiòtics, segons els defineix l’Organització Mundial de la salut (OMS), són “microorganismes vius que, quan es subministren en quantitats adequades, promouen beneficis en la salut de l’organisme que els rep”. Estan presents en el iogurt i els ferments làctics. Encara que també podem variar i afegir-los a la nostra dieta consumint xucrut (col fermentada), tempeh, te de Kombucha, quefir, confitats , prunes umeboshi o kimchi coreà.

Són necessaris més estudis que concretin millor quins aliments són els que alberguen la població bacteriana més interessant i resisteixen e seu pas per l’ambient àcid de l’estómac fins a la seva destinació definitiva en l’intestí. Tot i que és ben sabut que prendre prebiòtics i probiòtics ens serveix d’ajuda i no ens perjudica.